Helicobacter Pylori és una bacteria que infecta l’etòmac. (1) Creix a la capa mucosa protectora del revestimient gàstric, on està menys exposada als sucs gàstrics (àcids). (2) A més, produeix amoníac que l’ajuda a protegir-se de l’àcid gástric i permet trencar la capa de moc i penetrar al seu interior.
La majoria de las persones amb infecció per H. pylori no presenta signes ni símptomes. Quan apareixen, els més comuns son dolor o cremor a la zona superior de l’abdomen; dolor abdominal més agut amb l’estómac buit; indigestió; nàusees; pèrdua de gana, eructes freqüents ; inflor; pèrdua de pes involuntaria.
H. pylori es troba habitualment en femta, saliva i la placa dental. Tot i que es desconeix com H. pylori produeix una infecció, es sap que es pot transmetre d’una persona a una altra per contacte directe amb saliva, vòmit o materia fecal; també a través d’aliments o aigua contaminats.
(4) Praàcticament totes les persones amb infecció per H. pylori desenvolupen gastritis (inflamació de l’estòmac) que a vegades pot derivar en úlcera gástrica (estomacal). Per últim, la infecció per H. pylori es un factor de risc important per certs tipus de cáncer d’estómac.
Es pot diagnosticar per anàlisi de sang, peró la prova d'alè i els anàlisis de femta són més recomanats per detectar les infeccions actives. També es diagnostica a partir d’una biòpsia extrets per endoscopia.
En general, les infeccions per H. pylori es tracten amb dos o tres antibiótics diferentes a la vegada i convinats per evitar que les bacteres es tornin resistents a un sol. A més, s’asocia un medicament per inhibir l’àcid i que es resolgui la inflamació o cicatritzi l’úlcera del estómac. Tot i així l’augment progressiu de la resistència als antibiótics, unit a l’absència d’una antibiotioterapia alternativa, desafien l’eficacia de les terapies tradicionals per erradicar aquesta bacteria.
Un metaanàlisi d’assaigs aleatoris realizat el 2014 sugereix que la suplementació de regímes d’antibiótics contra H. pylori amb certs probiòtics també pot ser eficaç per augmentar les taxes d’erradicació.
Diversos estudis indiquen que l’extracte de fulles d’oliver (ric en oleuropeina), l’oli essencial d’orenga (origanum vulgare) i de sajolida (Satureja hortensis), entre d’altres, també són efectius contra la infecció per H. pylori, amb l’avantatge de no crear resistències!
Habitualment, es recomana repetir l’análisis de H. pylori (alé o femta) al menys quatre setmanes després de completar el tractament específic per comprobar l’erradicació de la bacteria.
Posteriorment, serà convenient seguir un tractament per tal de reparar tota la mucosa digestiva i repoblar amb probiòtics i prebiòtics.
Comments